Primer de tot: mesura el desnivell
Abans de comprar res cal saber quant s'ha de corregir, perquè d'això depèn tota la resta.
Agafa un regle d'alumini llarg (dos metres com a mínim) i un nivell. Recolza'l a diversos punts de l'habitació, en creu i en diagonal, i mesura amb una cinta el buit més gran que quedi entre el regle i el terra. Aquest buit és el teu desnivell.
- Fins a 5 mm: gairebé qualsevol paviment ho tolera. N'hi ha prou amb una capa fina d'autoanivellant.
- De 5 a 30 mm: morter autoanivellant. És el cas més habitual.
- De 30 mm a 10 cm: recrescut amb morter, o argila expandida si el pes importa.
- Més de 10 cm: recrescut amb argila expandida o amb plaques, perquè només de morter seria un pes enorme.
Morter autoanivellant: el mètode més comú
És un morter molt fluid que s'escampa sol i busca el seu propi nivell. Es fa servir per a desnivells petits i mitjans, i deixa una superfície llesta per posar-hi a sobre parquet, vinil o rajola.
L'ordre importa:
- Neteja el terra a fons. Ha de quedar sense pols, sense restes de cola i sense greix. L'autoanivellant s'agafa malament a un terra brut i després s'aixeca a plaques.
- Dóna una imprimació. No és opcional: segella el porus perquè el terra no li robi l'aigua a la mescla i millora l'adherència. Sobre terres molt absorbents, dues mans.
- Col·loca una banda perimetral d'escuma a la trobada amb les parets, perquè el recrescut es pugui moure sense esquerdar-se.
- Pasta amb la quantitat d'aigua exacta del sac. Passar-se d'aigua és l'error més comú: la mescla se separa, perd resistència i apareixen esquerdes en assecar.
- Aboca'l i ajuda'l amb una llana dentada o un corró de pues, que a més treu l'aire atrapat.
S'hi camina al cap de poques hores, però abans de posar el paviment cal deixar-lo assecar el temps que digui el fabricant. Amb presses aquí es fa malbé el que vingui a sobre.
Argila expandida: quan cal pujar molt i pesar poc
L'argila expandida és un àrid molt lleuger. Es fa servir quan cal recréixer uns quants centímetres i no interessa carregar el forjat, cosa que passa sovint en reformes de plantes altes i en cases antigues.
S'escampa en sec o pastada amb ciment, es compacta i es remata per sobre amb una capa de morter o d'autoanivellant que li doni una superfície ferma. Té l'avantatge afegit que aïlla, tant del fred com del soroll.
Rastells: anivellar sense morter
Si has de posar parquet flotant i no vols obra humida, es pot anivellar amb rastells de fusta calçats fins a deixar-los a nivell, i muntar el paviment al damunt. És ràpid i net, i permet passar instal·lacions per sota.
A canvi, puja més el terra que un autoanivellant i no serveix per a ceràmica.
Terres exteriors i terrasses
A fora hi ha dues coses que no pots oblidar. La primera és que el terra no ha de quedar completament pla: necessita un pendent d'entre l'1% i el 2% cap al desguàs, o l'aigua s'hi entollarà. La segona és que el producte ha de ser apte per a exterior, perquè un d'interior es desfà amb les glaçades i amb el sol.
Errors que es paguen cars
- Saltar-se la imprimació. És el que més vegades provoca que el recrescut acabi desenganxant-se.
- Posar més aigua del compte perquè corri millor.
- No posar banda perimetral: el morter s'esquerda contra la paret.
- Posar el paviment abans que el recrescut s'hagi assecat del tot.
- Anivellar sobre un terra que es mou. Si hi ha rajoles soltes o un suport inestable, això s'arregla abans; un autoanivellant no subjecta el que està fluix.
Què necessitaràs
Regle d'alumini, nivell, imprimació, banda perimetral, el morter o l'argila expandida que correspongui, una galleda gran, un batedor per a trepant i un corró de pues.
Tot això ho tenim al magatzem, i si ens dius els metres i el desnivell et calculem la quantitat i et diem quin producte concret va millor en el teu cas. Passar-se de material és llençar diners, i quedar-se curt a mitja obra és pitjor.