En què es diferencia del formigó
La diferència és l'àrid gruixut.
El **morter** porta ciment, sorra fina i aigua. Agafa, omple i revesteix, però no està pensat per aguantar càrregues.
El **formigó** porta a més grava. Aquesta grava és el que li dona resistència estructural, i per això una solera, una sabata o un pilar es fan de formigó i mai de morter.
Una tercera paraula que es confon amb les altres dues: el **ciment** és només la pols del sac, el conglomerant que fa que la resta agafi.
Els morters que es fan servir de debò
**Morter d'agafada o d'obra.** El de tota la vida, ciment i sorra. Per aixecar bloc i maó, i per rebre peces.
**Morter bastard.** Porta a més calç. És més plàstic, es treballa molt millor i deixa respirar el mur, així que és l'indicat en rehabilitació i en construcció tradicional, on un morter només de ciment fa mal a la pedra.
**Morter cola o adhesiu cimentós.** Per enganxar ceràmica. No és un morter d'agafada: està formulat per adherir-se a una superfície llisa i va en capa fina.
**Morter monocapa.** Revestiment de façana que fa d'arrebossat i acabat alhora, i ja ve amb color.
**Morter autoanivellant.** Molt fluid, s'escampa sol i busca el seu nivell. Per preparar terres abans d'un paviment.
**Morter de reparació.** Tixotròpic, aguanta en vertical i en sostre sense despenjar-se. Per reposar formigó danyat.
**Morter de sanejament.** Porós, deixa evaporar la humitat del mur i reté les sals. Per a humitats per capil·laritat.
**Morter refractari.** Aguanta altes temperatures. Per a xemeneies, forns i barbacoes.
Les proporcions de sempre
S'expressen com a parts de ciment per parts de sorra.
- **1:3** — morter ric, resistent. Per a arrebossats exteriors i feines que aguanten.
- **1:4** — el d'ús general, el que més es fa.
- **1:5 o 1:6** — morter pobre, per a farciments i feines sense exigència.
- **1:1:6** (ciment, calç, sorra) — el bastard, el més agradable de treballar.
Dit això: avui la majoria de feines es fan amb morter preparat en sac, que ve dosificat de fàbrica. Surt una mica més car per metre i compensa gairebé sempre, perquè el resultat és igual el dilluns que el divendres.
Com pastar-lo
- Aboca primer **la major part de l'aigua**, no tota, i després la pols. A l'inrevés es fan grumolls al fons de la galleda.
- Pasta amb batedor de trepant a velocitat baixa, fins que no quedin grumolls.
- **Deixa reposar cinc minuts** i torna a pastar uns segons. Aquest pas se salta gairebé sempre i és el que acaba de desenvolupar els additius.
- Ajusta l'aigua **abans** del repòs, mai després.
L'aigua: l'error que ho espatlla tot
Afegir aigua de més és el més fàcil i el més car. Un morter amb excés d'aigua corre millor i sembla més còmode, però:
- Perd resistència de manera notable.
- Es retrau més en assecar, i per tant s'esquerda.
- Se separa: l'aigua puja i el ciment se'n va al fons.
La quantitat del sac no és un suggeriment. Si el morter no corre, el problema és un altre: normalment el suport està sec i li roba l'aigua, i això s'arregla humitejant-lo o imprimant-lo abans.
Dues coses més
**El temps obert.** Un cop pastat tens una estona per fer-lo servir, normalment una o dues hores. Passat això, no es «reviu» afegint aigua: el que en surt ja no agafa.
**El fred i la calor.** Per sota de 5 °C l'adormiment s'atura; per sobre de 30 °C, o amb vent, el morter s'asseca abans d'adormir-se i queda polsós. A l'estiu, a Menorca, convé treballar a primera hora i humitejar el suport.
Digue'ns què faràs
Tenim morters preparats per a cadascuna d'aquestes feines, i sorra i ciment si prefereixes fer-lo tu. Amb els metres i el tipus d'obra et direm quin va millor i quant en cal.