Primer: per on entra l'aigua
Abans de decidir el sistema cal saber què està fallant, perquè la solució canvia del tot.
- **Juntes obertes entre rajoles** o rejuntat desfet. L'aigua hi passa i entolla per sota.
- **Trobada amb la paret.** És el punt que més falla de tots: l'aigua es cola pel sòcol o per la unió amb el mur.
- **Embornal mal rematat**, o amb menys pendent del que hauria.
- **La làmina de sota, esgotada.** Si la terrassa té trenta anys, el més probable és això.
- **Fissures** a la superfície, per moviment o per manca de juntes de dilatació.
Una pista útil: si la taca de sota apareix sempre al mateix lloc i coincideix amb una paret, gairebé segur que és la trobada i no tota la superfície.
Sense aixecar el paviment
Si el paviment està sa i ben enganxat, hi ha dos camins que eviten l'obra.
**Membrana líquida de poliuretà.** S'aplica amb corró sobre la mateixa rajola, prèvia neteja i imprimació, i forma una làmina contínua i elàstica. És l'opció més usada avui: no té juntes, s'adapta a racons i embornals, i aguanta bé el moviment. Necessita dues o tres mans creuades i, si s'hi ha de trepitjar molt, un acabat de protecció.
**Morter impermeabilitzant flexible.** S'aplica amb llana o brotxa, en dues capes i amb malla de reforç a les trobades. Deixa un acabat més dur que el poliuretà i admet enrajolar per sobre.
En els dos casos la regla és la mateixa: la impermeabilització **ha de pujar per la paret** almenys 15 o 20 centímetres, i ficar-se bé dins l'embornal. El que falla gairebé mai és el centre de la terrassa, és la vora.
Aixecant el paviment
Si hi ha humitat generalitzada o el paviment està solt, no hi ha drecera. Es treu tot i es refà:
- Es pica fins al forjat i es neteja.
- Es formen **pendents** amb morter: entre l'1% i el 2% cap a l'embornal. Una terrassa plana sempre acaba malament, per bona que sigui la làmina.
- Es col·loca la impermeabilització, normalment làmina asfàltica soldada, pujant pel perímetre.
- Es protegeix amb una capa de morter i es col·loca el paviment nou.
Les juntes de dilatació
Una terrassa al sol es dilata i es contreu cada dia. Sense juntes, el paviment s'abomba o rebenta, i amb ell la impermeabilització de sota.
Cal una junta a tot el perímetre, contra les parets, i juntes intermèdies que divideixin la superfície en panys d'uns 15 o 20 metres quadrats. No són opcionals.
Què cal tenir en compte a Menorca
**El sol.** Un acabat fosc pot passar dels 70 °C a l'estiu. Com més clar, menys dilatació i menys feina per al material.
**La sal.** A prop del mar l'ambient ataca morters i armadures. Convé triar productes aptes per a ambient marí, i no escatimar en el remat del perímetre.
**Quan fer-ho.** Ni amb pluja prevista en les 24 o 48 hores següents, ni a ple sol d'agost amb la superfície cremant: el producte s'asseca abans de curar. Primavera i tardor són les bones èpoques.
Errors que es repeteixen
- No pujar per la paret, o pujar tres centímetres.
- Saltar-se la imprimació sobre ceràmica, que és una superfície poc absorbent i necessita pont d'unió.
- Donar una sola mà gruixuda en lloc de dues de fines i creuades.
- Deixar l'embornal sense rematar, que és per on acaba entrant l'aigua.
- Oblidar els pendents i deixar un bassal permanent.
- Impermeabilitzar sobre una superfície que es mou, sense haver arreglat abans el que es mou.
Et diem què necessites
Explica'ns els metres, si aixecaràs el paviment o no i on apareix la taca, i et direm quin sistema encaixa i quant producte cal. Tenim làmines, poliuretans, morters impermeabilitzants, malles i accessoris d'embornal.